Salmorejo

Cada plat te la seva temporada, i nosaltres, per a cada temporada tenim les nostres preferències. Mentre a l’hivern gaudim amb els plats de cullera, quan arriba l’estiu, preferim els plats frescos i sobretot, refrescants.

Seguint l’estela que vam iniciar l’estiu de l’any passat explicant-vos dues receptes ideals per aquestes dates de calor: el “Gaspatxo” i la “Vichyssoise”, aquest any us portem un altre gran clàssic de la gastronomia espanyola, el “Salmorejo”.

Per a dues racions emprarem els següents ingredients:

500 gr. de tomàquets (molt madurs)

100 gr. de pa (pot ser del dia anterior)

1 dent d’all

100 ml. d’oli

2 cullerades de vinagre de Jerez

1 Ou

2 llesques de pernil ibèric

Sal i pebre

Per començar, netejarem bé els tomàquets. Quan els tinguem ben nets, els partirem en quatre trossos tot i aprofitant per treure’ls bé la seva part més dura, els salarem i els posarem al vas de la batedora. Mentre fem això, empaperem bé el pa amb aigua.

A continuació, afegirem al tomàquet: l’all, el pa ben escorregut, les dues cullerades de vinagre de Jerez i un pessic de pebre. Un cop fet, ho batrem tot ben bé, fins aconseguir una crema totalment homogènia.

Un cop haguem aconseguit la crema, la reservarem a la nevera fins minuts abans de presentar-la, per tal que estigui tan freda com sigui possible. Nosaltres habitualment la deixem refredar d’un dia per altra.

Uns minuts abans de presentar el salmorejo, posarem una olla a bullir amb aigua i un pessic de sal. Quan arrenqui el bull hi posarem l’ou i li deixarem uns 12 minuts. Passat aquest temps, refredarem i pelarem l’ou.

Per presentar el salmorejo repartirem la crema en plats fondos (o bols), sobre seu els hi rallarem l’ou i hi repartirem uns encenalls de pernil ibèric. Ens va quedar així:

Una bona ració de Salmorejo

Bon profit!!

Amanida d’arròs integral amb nectarines

Tot i que a casa mengem amanides durant tot l’any, és a l’estiu o quan ens venen més de gust, ja siguin fredes, refrescants o fins i tots tèbies. Per això, quan vam descobrir aquesta recepta, de seguida vam saber que a casa triomfaria.

La recepta que avui us proposem, és una modernització de la clàssica amanida d’arròs que nosaltres hem batejat com a: “Amanida d’arròs integral amb nectarines”.

Per a dues persones utilitzarem els següents ingredients:

150 gr. d’arròs (integral i blanc)

1 nectarina

½ ceba vermella

½ pebrot vermell

½ pebrot verd

150 gr. de blat de moro dolç

5 fulles de menta fresca

1 cullerada de salsa de soja

Oli d’oliva

Sal

Per començar, posarem a bullir una olla amb aigua salada. Quan estigui bullint hi afegirem l’arròs i el deixarem coure uns 20 minuts tot i removent-lo sovint. Quant hagi passat aquest temps, l’escorrerem i el reservarem en un bol al frigorífic.

Mentre es refreda, tallarem els mitjos pebrots a daus ben petits (de més o menys, un mig centímetre). Quan els tinguem tallats, farem el mateix amb la ceba i amb la nectarina (aquesta, evidentment, un cop l’haguem rentat i pelat).

Una vegada ho haguem tallat tot, ho afegirem al bol amb l’arròs i ho mesclarem tot ben bé. Hi afegirem la cullerada d’oli d’oliva i la de salsa de soja amb un pessic de sal. Un cop l’haguem amanit, ho barrejarem tot bé, per finalment, guardar-ho de nou a la nevera fins uns minuts abans de presentar el plat per portar-lo a la taula.

Poc abans de presentar el plat, agafarem les fulles de menta ben netes i les picarem ben picades per, a continuació, afegir-les a l’arròs i mesclar-ho bé una vegada més.

Aquí us deixem una possible presentació (llàstima que no puguem enviar-vos una ració!):

Ració d'amanida d'arròs integral amb nectarines

Bon profit!!

Samoses de gall dindi

Fa uns dies va aparèixer per casa un petit gran regal, el llibre de la segona temporada de “MasterChef”. Simplement genial, ja que conté a més de totes les receptes de la temporada, un munt de consells i trucs a tenir molt en compte quan estem a la cuina. D’entre totes les receptes, ens va cridar poderosament l’atenció la de les “Samoses de gall dindi”.

Les samoses són una espècie de crestes triangulars originaries del sud d’Asia. Originalment, aquestes crestes es farcien amb una barreja de verdures i d’espècies, tot i que a la recepta que us presentem avui, li posarem quelcom diferent, mireu:

Per fer una dotzena de samoses, necessitarem:

4 fulles de pasta filo

300 gr. de pit de gall d’indi

30 gr. de mantega

40 gr. de panses sultanes

1 ceba

2 cullerades de curri

1 cullerada de comí

1 cullerada de tomàquet

1 llimona

1 iogurt natural

5 fulles de menta fresca

Oli d’oliva

Sal i pebre

Tot i que pot semblar que es necessiten molts ingredients, aquesta recepta és bastant ràpida i senzilla per treure’ns de la màniga elegantment un sopar amb amics.

El primer que farem serà pelar i picar la ceba. Mentrestant, posarem a escalfar una paella amb un raig generós d’oli. Quan estigui calent hi afegirem la ceba i la cuinarem una mica. A continuació, afegirem la carn picada del gall d’indi i la deixarem 5 minuts més fent-se juntament amb la ceba.

Quan passin aquests minuts, hi afegirem el curri, el comí i les panses sultanes, ho mesclarem tot bé i continuarem  cuinant-ho tot uns 3 minuts més. Després, hi afegirem el suc de llimona i la cullerada de tomàquet, ho barrejarem bé i reservarem.

Arribats a aquest punt, desfarem la mantega i tallarem les làmines de pasta filo al llarg, traint-ne tres tires per cada fulla. Una vegada fet, pintarem les tires de pasta filo amb mantega i hi posarem una mica de massa de gall d’indi en un dels extrems, un cop fet, anirem doblant la massa sobre ella mateixa formant un triangle.

Finalment escalfarem el forn a 200 graus, quan agafi temperatura hi posarem els triangles i els hi deixarem 15 minuts, mirant, això sí, que no es cremin.

Mentre es fan, prepararem una deliciosa salsa de iogurt. Per fer-la, posarem el iogurt en un bol i hi afegirem les fulles de menta ben picades, just abans de remenar-ho tot ben bé. La reservarem per acompanyar les samoses.

A casa, ens van sortir així:

Unes samoses de gall dindi

Bon profit!!

Producte de temporada. Maig: Albergínia

Com qui no vol la cosa, ja hem arribat a maig, i amb ell ja tenim aquí els primers calors i comença la temporada de les albergínies, una de les verdures que més ens agraden i que a més, més aplicacions li hem trobat a la cuina.

Des de maig fins a finals d’any podem degustar aquesta verdura cilíndrica d’entre 10 i 30 centímetres, amb pell llissa i una gama de colors que oscil·la entre morat i negre. La se va polpa és blanca, esponjosa i amb un gust lleugerament amargant.

D’origen asiàtic, es cultiva des de fa milers d’anys i la seva extensió per la ribera mediterrània es va produir amb rapidesa, on des de fa un munt d’anys és altament reconeguda i apreciada.

Aquest vegetal té entre les seves característiques, l’escassetat de calories (un 92% és aigua) es combina amb una bona aportació de potassi i vitamines com A, B1, B2, B3 i C.

A la cuina, l’albergínia constitueix un potent aliat a l’hora de crear plats sans i gustosos, tot i que així sí, cal cuinar-la sempre, però amb compte, ja que si el que volem fer és fregir-les o passar-les per la paella, la seva carn absorbeix una gran quantitat d’oli si abans no les fem suar (és a dir, hem de deixar-les descansar quasi mitja hora espolvorejades amb sal).

A nosaltres ens encanten les albergínies i les emprem tant d’acompanyament de molts plats, com d’ingredient principal en molts d’altres. Com a exemple d’aquests plats, avui us recomanem les següents receptes:

Arròs amb albergínia confitada. Aquest és un arròs senzill i original, una recepta amb dos protagonistes, l’arròs blanc i el nostre producte del mes, l’albergínia. Aquí teniu la nostra recepta.
Torrades d’albergínia. Una gran opció per fer un sopar amb amics. Unes torrades originals amb un toc d’espècies que no deixa indiferent a ningú. Us recomanem que les proveu a través d’aquesta recepta.
Tombet mallorquí. Tot un clàssic de la cuina mediterrània que aconsegueix unir la tradició i el vegetarianisme. A casa ens encanta i el preparem tot sovint, us el recomanem totalment, així que, aquí teniu la nostra particular recepta.

Carpaccio de carbassó

El sol comença a escalfar, i evidentment, cada vegada ve més de gust menjar a l’aire lliure i sobretot, ve de gust oblidar-se una mica d’aquelles sanes llenties (o guisats) per degustar uns plats més frescos i en concordança amb la nova temporada de calors. Per això, avui us presentem un plat fresc, senzill i ràpid, al qual hem anomenat: “Carpaccio de carbassó”.

Sí, en som conscients, es tracta d’una recepta certament arriscada, però a nosaltres ens encanta i per la seva combinació de gustos us garantim que val molt la pena.

Per preparar dues racions de recepta, necessitarem els següents ingredients:

1 carbassó

60 gr. de pinyons

50 gr. de panses de Califòrnia

50 gr. de pètals de parmesà

Sal en escates  

Oli d’oliva verge

Pebre negra molta

Per començar, netejarem a consciencia el carbassó, més que res, perquè ens l’hem de menjar en cru. Quan estigui fet, el tallarem a rodanxes ben fines, o el que és el mateix, de més o menys, un parell de mil·límetres. Així doncs, si teniu una mandolina, aquest és un bon moment per fer-la servir, jejeje.

Quan tinguem el carbassó tallat, posarem una paella al foc amb un bon raig d’oli per tal que s’escalfi. Quan estigui ben calent, baixarem el foc i torrarem els pinyons.

Finalment, ja només ens mancarà muntar el plat, i per fer-ho, repartirem les llesques de carbassó per la base del mateix. Damunt seu, hi repartirem les pinyons i les panses de Califòrnia, i per últim, espolvorejarem amb la sal en escates i els pètals de parmesà. Quan ho tinguem tot posat, hi posarem un polsim de pebre molt un raig d’oli d’oliva verge.

A casa, aquest plat ens va quedar així:

Una ració de carpaccio de carbassó

Bon profit!!