Salmó a la papillota

Crec que alguna vegada ja us he explicat com m’agrada el salmó, sense cap mena de dubte és un dels meus peixos favorits. Doncs bé, l’altre dia, els meus amos em van sorprendre amb una altra exquisida recepta de salmó. Com que em va encantar, he pensat que us l’havia d’explicar.

Es tracta, com ells el van anomenar, d’un “Salmó a la papillota” amb un guarniment de puré de patata al toc de soja. Cada vegada que hi penso se’m fa la boca aigua, meh meh meh!!

Em va agradar tant, que avui us explicaré com es fa. Utilitzareu els següents ingredients (per a una ració):

1 tros de llom o rodanxa de salmó

1 patata

Verdureta (carbassó, albergínia, ceba, etc.)

Sal

Pebre

Oli

Salsa de soja

Us pot semblar complicat, però fer una papillota es una de les coses més senzilles que tenim a la cuina. Vegeu si no:

El primer que fareu serà tallar un tros de paper d’alumini d’un parell de pams i l’estendreu bé, al bell mig hi posareu el tros de salmó y el salpebrareu. A sobre del peix, hi posareu les rodanxes de verdura tallades ben finetes (els meus amos van emprar: albergínia, ceba, carbassó i una mica de pastanaga), hi posareu un polsim de sal i les regareu amb un raig d’oli d’oliva.

Quan ho tingueu fet, doblareu el paper d’alumini ajuntant-ne cada costat i acte seguit, l’anireu doblant repetides vegades fins a deixar un paquet ben hermètic. És molt important que us quedi un paquet totalment hermètic.

Un cop fet, posareu el paquet al forn, el qual prèviament haureu escalfat a 180º i li mantindreu fins que l’alumini s’infli com un globus. Quan això passi, el podreu treure, per què ja tindreu el salmó a punt.

Mentre el forn fa la seva tasca, agafareu una patata mitjana, la pelareu i la posareu a bullir en una olla. Al cap d’uns 20 minuts, la traureu i la posareu en un plat amb un raig de salsa de soja. Després, amb l’ajuda d’una forquilla l’anireu xafant fins aconseguir quelcom similar a un puré de patata.

Finalment, només us faltarà muntar el plat. Per fer-ho aneu en compte perquè obrir la papillota és perillós ja que el paquet d’alumini estarà ple de vapor. Els meus amos van presentar aquest plat així:

Un deliciós salmó a la papillota

Us guardo un forat a la taula?

Premi Best Blog

Ara fa uns dies vaig tenir una agradable sorpresa (com les de finals de l’any passat), la Gènia de “El receptari” em va atorgar un nou reconeixement, el premi Best Blog. És el següent:

A que és mono? Bé, a mi em va agradar tant com un bon plat de peix, meh meh meh! Moltes gracies per pensar en aquest petit racó.

Les bases per a obtenir el reconeixement són les següents:

• Respondre a 1 qüestionari amb 10 preguntes
• Atorgar el premi a 20 blogs més amb menys de 200 seguidors.

Aquí teniu el qüestionari i les meves respostes: 

1. Quan fa que tens el blog? Des de ja fa més de 4 anys, concretament des de setembre del 2009
2. Quina és la teva recepta més visitada? Uns deliciosos “Ous trencats amb encenalls de pernil ibèric” acompanyats amb un bon “Patxaran casolà”
3. Com va començar la vostra afició per la cuina? Menjant i veient com els meus estimats amos fruïen a la cuina.
4. Aquesta afició té alguna relació amb la vostra activitat professional?  Treballar jo?? Cap ni una (ni amb l’activitat dels meus estimats amos, tampoc, meh meh meh!!), es un pur divertiment.
5. Quan veu decidir crear un bloc? Un dia que aquell parell estaven fent un combinat de salmó... vaig pensar: “Això ho ha de saber la gent!” i aquí estic.
6. Amb quina finalitat el veu crear? Una mica per experimentar i compartir coneixements (dels meus estimats amos, clar).
7. Creus que és una bona manera d'intercanviar informació gastronòmica? Oi tant que si!, ara mateix els blogs aporten més informació que la majoria de programes de televisió i revistes de cuina..
8. Participeu periòdicament en algun concurs de blocs de cuina o pastisseria?  No ho he fet mai, i la veritat, no crec fer-ho, ja que com a bon gat, escric quan puc i no tinc coses millors a fer (estirar-me, llepar-me, fer la migdiada, etc.). 
9. Teniu algun blocaire famós de referència? Es clar que sí, tots les meus estimats seguidors i seguidores, ells són la millor referència.
10. En quina recepta esteu treballant ara?  Treballar, jo?? Ejem... La veritat és que ho se, ho veurem els propers dies, meh meh meh!!

Els meus 20 blogs recomanats amb el premi Best Blog:

• "Hogar y brasas"
• "Els fogons del pare"
• "Aliño con cariño"
• "Comiditas de la abuela"
• "Cuina diari"
• "Els fogons de l'avia Nuri"
• "Cuina d'una aprenent"
• "La cuina de l'Olga"
• "Dolç i Salat"
• "Cocinando con Tere"
• "Pecat Capital"
• "A mí no me gusta cocinar"
• "Gastronofilia"
• "Un laboratorio en mi cocina"
• "Mi medicina la cocina"
• "De la cocina de Ana"
• "Fórmules culinaries" 
• "Icocina y punto"
• "Comidinas de la abuela"
• "Dulces sanos B&B"

Restaurant Araba - Vitoria-Gasteiz

Ara fa un parell de mesos, poc més o menys, un dels meus esclaus (perdó, un dels meus estimadíssims amos, meh meh meh!!) va celebrar el seu aniversari, i clar, una fita com aquesta bé es mereix una celebració especial, no? Jo crec que si, per això i encara que sigui només en ocasions com aquesta, celebro que sortissin a sopar…

En aquesta ocasió el restaurant escollit fou el “Restaurante Araba”. Sense cap mena de dubte, un dels restaurants històrics de Vitoria-Gasteiz. Un munt de persones han celebrat allà els seus banquets de boda des de fa més de 35 anys.

Bé, encara que ells no es van casar, el passat mes de desembre van fer una reserva per anar al Restaurant Araba, i el dia escollit van anar-hi per provar el menjar d’aquest històric.

Una vegada al restaurant es van emportar una autèntica sorpresa... el lloc està totalment reformat, amb la cuina a la vista, un menjador lluminós, un jardí amb terrassa i fins i tot, un petit hotel.

Els meus amos, com sempre que van a un restaurant, volien escollir el menú degustació, però malauradament en aquesta ocasió van haver d’optar per un altre ja que el restaurant no en disposava. Finalment van optar pel “Menú de nit”, que incloïa els següents plats:

Entrants:

• Remenat de bolets.  Es veu que era un autèntic plaer pels sentits... els boletus amb ous remenats... i jo sense provar-los!!
• Fregits de la casa.  Un plat molt senzill, potser el més fluixet del menú. 
• Amanida de tonyina. Molt senzilla, però bona.Suquet de peix. Calentet i molt gustós. Segons els meus amos, estava molt bo.

Plats principals:

• Rellom amb foie. Un dels meus amos, el va fruir. Segons va dir, no estava bo, estava el següent! 
• Entrecot a la planxa. Un entrecot maco, maco, fet al punt a la planxa amb uns pebrots del piquillo i unes patates fregides d’acompanyament... genial!

Postres:

• Pasta de full farcida d’arròs amb llet. Segons van dir els meus amos, els va encantar, encara que al final es van guanyar una digestió d’allò més pesada. Meh, meh, meh!!

Un menú d’allò més clàssic, però molt ben preparat i presentat, i tot per un preu de 28.60 euros (IVA a part). No està malament, veritat?

Hmm… se’m queda quelcom important al tinter en quant al servei… ah, sí!! Els meus amos creuen que, sense cap mena de dubte, un altre punt important en l’èxit del “Restaurante Araba” durant tants anys es el servei, ja que els cambrers són molt professionals i sempre estan disposats a aconsellar i/o solucionar els nostres dubtes. Als meus amos, el servei els va donar gran confiança i comoditat.

Amb tot, si teniu ganes d’anar-hi (des d’aquí us ho recomano totalment, ja que de veritat, val la pena) us deixo les seves dades de contacte:

"Restaurante Araba"

Avda. de los Huetos, 17

01010 Vitoria-Gasteiz

Telèfon: 945 222 669

Triangles de formatge Camembert empanats

A vegades, els meus amos es passen un pilot de temps a la cuina per elaborar un plat d’allò més corrent. La recepta que us vull explicar avui no és pas un d’aquests casos, més aviat al contrari. És un plat ràpid i sobretot, atractiu.

Si sou uns amants del formatge, en qualsevol de les seves varietats, i us agrada tastar coses noves, estic convençut que us agradarà aquesta recepta. Els meus amos li van posar "l’original" (i descriptiu) nom de: “Triangles de formatge Camembert empanats”.

És una recepta súper senzilla, i a més, només haureu d’emprar els següents ingredients:

Una caixa de formatge Camembert (ells van emprar la ‘President’)

Un ou

Pa rallat

Oli

Sal

Amb aquests ingredients, us deixo poc a la imaginació, veritat? Meh, meh, meh!!

Bé, potser millor deixar-me de romanços i començar a explicar-vos la recepta, no?

El primer que haureu de fer és agafar un bol que sigui suficientment gran com per cascar-hi un ou, posar-hi un pessic de sal i batre’l bé. Una vegada fet, agafareu un plat i hi posareu una quantitat ben generosa de pa rallat.

A continuació, agafareu un triangle de formatge Camembert i l’amarareu bé amb l’ou per després passar-lo pel pa rallat. Aquest pas el fareu dues vegades per assegurar que l’empanat us quedi ben cruixent.

Ja teniu preparats tots els triangles? Doncs ja només us falta fregir-los. Per fer-ho, posareu una paella al foc amb un bon raig d’oli. Quan l’oli estigui ben calent, anireu posant a la paella cada tros de formatge, i el daurareu bé per a cada costat.

Quan tragueu els triangles de la paella, us recomano que els poseu sobre de paper absorbent, per així evitar els excessos d’oli.

Per últim, només us falta presentar el plat. Jo us recomano que ho feu amb un acompanyament de melmelada. 

Els meus amos, amb la seva poca gracia presentant els plats, van fer-ho així:

Uns fantàstics triangles de Camembert empanats

Bon profit!!

Arròs blanc amb albergínia confitada

Aquest passat dissabte els meus estimadíssims amos van preparar un arròs amb verdures d’allò més original. Bé, potser millor no en diré arròs amb verdures ja que només en porta una. Millor li posaré el nom com el van batejar aquell parell: “Arròs blanc amb albergínia confitades”.

La veritat és que es tracta d’una recepta d’allò més senzilla i resultona.

Per a dues persones aquell parell van emprar els següents ingredients:

190 gr. d’arròs

1 Albergínia

1 Llesca de pernil ibèric

Mitja ceba

Un dent d’all

Sal

Oli

Per començar, començarem a preparar els ingredients. El primer que farem serà tallar ben petita la ceba, a daus. Un cop fet, tallarem la llesca de pernil a daus el més semblant possible.

Seguidament posareu al foc una paella amb un bon raig d’oli. Quan estigui calent, baixareu el foc i hi afegireu la ceba. Quan aquesta comenci a cristal·litzar, hi afegireu els daus de pernil.

Mentrestant, caldrà que peleu l’albergínia i la talleu a daus d’una mida el més semblant possible a la ceba i el pernil. Quan la tingueu tallada, l’afegireu a la paella amb la ceba i el pernil, salpebreu-la i deixeu-la cuinar uns 15 minuts a foc ben baix.

Mentre es confita l’albergínia, posareu una olla al foc amb un raig d’oli. Quan estigui calent, hi posareu el dent d’all peladet i deixareu enrossir, amb compte de no cremar-lo. Quan estigui ben ros el traureu i hi afegireu l’arròs i l’escalfareu una mica amb l’oli calent. Quan estigui ben calent, hi afegireu l’aigua (el doble d’aigua que d’arròs) i un pessic de sal i el deixareu bullir uns 15 minuts.

Una vegada fet l’arròs, arribarà el moment de muntar el plat. Per fer-ho, els meus amos van optar per fer una muntanyeta bicolor al plat, meh meh meh!! Us ho explicaré... van agafar un bol rodó, el van untar amb oli i amb l’ajut d’una cullera van anar omplint i premsant d’arròs, fins a una mica menys de la meitat, llavors van posar una capa d’albergínia, ceba i pernil ben premsada també, i van acabar d’omplir el bol amb arròs. Per acabar van capgirar el motllo sobre el plat i van obtenir la següent presentació:

Arròs blanc amb albergínia confitades

Que us sembla? Unes tomàquets xerri d’acompanyament, i us espero a taula?

Bon profit!!