Pa de pessic

Ai, estimats seguidors!! Quina panxa que estic posant!! I tot, per culpa dels meus amos... I es que, no hi ha dret!! De tant en tant, es treuen un pa de pessic de la màniga que està d’escàndol... tendres, saborosos... si és que no em queda cap altre remei de suplicar: “Quin dia fareu un altre pa de pessic? Vaaaa... que uns faré un pilot de festes” .

La veritat és que només a un dels meus amos li surt el pa de pessic genial, potser és per herència (a la seva mare també li surten... de vici), en canvi al meu altre esclau (ups, perdó... al meu altre amo) només li surt bé una cosa: menjar-se’l.... meh meh meh!!

Bé, potser que ja comença a ser hora que us expliqui la recepta, no?

Som-hi, encara que en aquestes alçades de post, estic totalment segur que ja sabeu que avui us explicaré: el pa de pessic.

Per prepara el pa de pessic, ells van separar els següents ingredients:

3 ous
225 gr. de farina (mesura: 3 vasos de iogurt)
150 gr. de sucre (mesura: 2 vasos de iogurt)
Oli (mesura: 1 vas de iogurt)
1 Iogurt natural
1 sobre de llevat (els meus amos utilitzen la “Royal”)


No us preocupeu que no patireu massa per fer aquesta recepta, doncs aquesta és la més fàcil que us he explicat fins avui. Només necessiteu un bol gran on barrejar tots els ingredients amb l’ajuda d’una batedora de varetes.

Una vegada ho hagueu fet, la massa ha de quedar totalment líquida i sense grumolls. Si es així, podeu posar-la al motllo que tingueu per casa i posar a pre-escalfar el forn a 180 graus.

Quan el forn va estar calent, van posar-hi el motllo amb la massa i el van deixar coure durant mitja hora.

Compte! Encara que no ho sembli, aquest pas és important, doncs la porta del ha d’estar tancada durant la mitja hora que dura la cocció. Si no ho feu, us quedarà un pa de pessic més pla que els pits de la Vicky Beckham (meh, meh, meh!!!). Només podeu comprovar si està cuit o no (amb l’ajuda d’un palet) una vegada passat el temps que os he indicat.

Si heu seguit els passos que us he explicat, el vostre pa de pessic tindrà una pinta tan bona o millor que la següent:

No us sembla que té una pinta genial?

Crema pastissera

Déu meu! Com m’agraden els dolços! I els casolans, encara més. Por sort, darrerament els meus amos han avançat una barbaritat en aquest camp (ja només els falta millorar en presentació, meh meh meh!). A vegades penso que es mereixen un aplaudiment, o fins i tot un parell de llepades. Bé, crec que optaré per les llepades, meh, meh, meh!

Fa uns dies, mentre preparaven el seu particular tortell de reis, van intentar fer un altre dolç, la crema pastissera. Encara que fou el seu primer dia, la veritat és que no ho semblava pas. Ains, que bona! Espero poder-la gaudir sovint...

Per preparar la crema pastissera, van emprar els següents ingredients:

½ litre de llet
150 gr. de sucre
4 gemes d’ou
2 cullerades de “maicena” o farina de blat de moro
2 pells de llimona
1 rama de canyella
1 rama de vainilla (aquest ingredient és opcional)

Per començar, heu de posar a escalfar la llet en un caçó. Mentrestant, en un bol hi posareu el sucre i les gemes d’ou per barrejar-les bé. Quan el caçó comenci a prendre temperatura hi afegireu les pells de les llimones, la rama de canyella i la vainilla.

Ho heu de mantenir tot al foc fins que arrenqui a bullir. En aquest moment, cal baixar el foc, treure les pells i les rametes i deixar-ho a foc lent un parell de minuts més. Una vegada passat aquest temps, cal separar un cullerot de llet i afegir-lo al bol de les gemes per barrejar-ho tot molt bé.

Una vegada aconseguida una massa ben espessa, l’afegireu al foc amb la resta de la llet, i continuareu barrejant sense parar fins aconseguir una crema uniforme i sense grumolls.

Després, ells van treure el caçó del foc i van deixar refredar la crema. Una vegada la van tenir a temperatura ambient, van cobrir-la amb paper film (aquest ha de tocar la crema per evitar que s’hi formi crosta) i la van posar a la nevera.

Mireu quina pinta tenia unes hores després:


Potser en la següent foto, llueix una mica més...


A veure quan tornen a fer-la una altre vegada...

Sorbet de llimona al cava

Suposo que, en aquestes altures de la vida ja no faria cap falta explicar-vos que els meus amos són molt, però que molt estranys, però bé, resulta que cada dia s’entesten a demostrar-m’ho, meh meh meh!!!

Com ja sabreu, els postres no estan entre les seves especialitats culinàries, encara que, de tant en tant intenten fer-ne algun de nou i aconsegueixen quelcom certament sorprenent, com en aquesta ocasió.

Per cert, ja us avanço que a mi, l’olor a cava em desagrada profundament, així que, al seu moment vaig intentar obviar aquest petit detall i vaig posar tota la meva atenció en els passos per fer aquesta recepta. Vaig tenir sort doncs, una vegada vista la positiva reacció dels convidats que van tenir al sopar, m’he decidit explicar-vos-la. Es tracta d’un refrescant sorbet de llimona, al cava.

Els ingredients que van utilitzar foren els següents:

1 ampolla d’un bon cava brut

5 llimones

200 gr. de sucre

150 ml. d’aigua

Ja veieu que són molt pocs ingredients, així que, si voleu fer-la us espera un treball d’allò més senzill. Que no us ho creieu? Doncs anem bé! Bé, serà millor que a anem per feina (si ho voleu, es clar, meh meh meh!!)

El primer que van fer va ser esprémer les llimones, reservant la pell de dues d’elles per utilitzar-les més endavant. Per cert, si el suc no us queda net i clar, hauríeu de colar-lo, doncs resulta desagradable trobar-se llavors o filets dins d’un sorbet... Seguidament podeu posar el suc en un bol gran i ho reserveu.

En un segon pas, caldria preparar un almívar senzill.

Per fer-ho, posareu l’aigua al foc i li afegireu el sucre portant-ho tot a l’ebullició sense deixar ni un moment de remoure. En el moment que comenci a bullir, hi posareu la pell de les dues llimones que heu reservat abans, i ho deixareu tot un parell de minuts més al foc sense deixar de remoure. Passat aquest temps, cal apartar l’almívar del foc i deixar-lo refredar una mica.

Quan l’almívar estigui fred, arribarà l’hora de la barreja. En el bol on hi hagueu posat el suc, hi afegireu l’almívar i el cava i li donareu un parell de voltes amb el batedor de varetes, i com no, el posareu al congelador.

Què us ha semblat? Fàcil, no? Bé, abans d’acabar ja només us falta una petita cosa: paciència, doncs per aconseguir un bon sorbet, necessitareu unes 3 hores de congelador. Ah! Un darrer consell, més o menys cada hora, hauríeu de donar-li una remenadeta amb el batedor per evitar que es formi una crosta de gel.

A que té una pinta de primera?

Doncs es veu que de sabor encara és millor. Això sí, cal que aneu en compte ja que porta una bona quantitat de cava i no seria pas una bona opció acabar l’àpat amb un bon pedal, meh meh meh!!

Tortell de reis

Com cada any per aquestes dates, tornen a arribar els ja tradicionals sopars (i dinars) de Nadal, que si amb companys de feina, d’estudis, excompanys, amb tots, ufff, una pila, o almenys això és el que veig per casa... quina conya!!

Per sort, aquestes festes porten amb elles un conjunt important de plats especials i clar, normalment els meus amos, cada any intenten fer algun d’aquests plats especials, i jo com no, ho gaudeixo i a sobre us ho explico, meh meh meh! En aquesta ocasió, l’elecció ha estat directament intentar un tortell de reis.

Per a fer aquesta recepta, ells van emprar els següents ingredients:

500 gr. de farina

125 gr. de sucre
50 gr. de llevat
120 ml. d’aigua
10 gr. de sal
75 gr. de margarina
2 ous
1 branca de vainilla
ratlladura d’una taronja


Fer aquesta recepta és molt fàcil, quasi podria resumir-vos-la amb: barregeu ben bé tots els ingredients en un bol abans de fer-ne una rosca i ficar-la al forn, però vaja, no seré tant dolent, meh meh meh!

Bé, abans de començar, els meus amos van preparat tots els ingredients i van buscar un bol el suficient gran com per poder-hi treballar còmodament. Una vegada ho van tenir tot, van posar tota la farina dins els bol tot fent-hi una muntanyeta. Seguidament, van fer-hi un forat, sí, ben bé, com si es tractés del cràter d’un volcà.

Després, poc a poc, van posar el llevat, l’aigua, la sal, els ous, la vainilla i la ratlladura de la llima dins el forat.

Una vegada van haver-hi afegit tots els ingredients, van començar el que per mi va esser el pas més divertit de la recepta: la barreja. Bé, per a mi va ser molt divertit, encara que per la seva cara em sembla que va ser una tasca un xic dura, ja que, van haver de barrejar amb les mans fins aconseguir una massa fina i uniforme.

Finalment, van afegir la margarina fosa i clar, una altra vegada a remenar... meh meh meh! Pobres!!

Una vegada van tenir això fet, van tapar la massa amb un drap i el van deixar reposar quasi una hora, fins que va haver doblat el seu volum.

Per últim, van fer una roda amb la massa i dins seu hi van amagar un parell de regalets (una fava i una figura). Seguidament van decorar el tortell (en aquesta ocasió, ells van utilitzar ametlles esmicolades, però també és possible fer-ho amb fruita confitada) i el van pintar amb ou batut.

Quan van tenir el tortell ben pintat, el van ficar al forn, que prèviament havien escalfat, i li van tenir uns 15 minuts a 180 graus.

Que us sembla la pinta que te? No és com els industrials, però la veritat és que el seu sabor era bastant millor.

I senyors, senyores i altres gats, aquest va ser el tortell de reis del 2011 que es van cruspir els de casa:

De veritat, els va quedar de perles (a més, ben maco, no?)... amb aquelles fruites confitades, ains!!! Ben farcit de crema pastissera... de primera!! Encara me n’estic rellepant els bigotis.

Púding de macarrons amb pernil dolç i formatge

Ronyeu!! M’encanta quan ho fa... es fiquen a la cuina i comencen a preparar els ingredients per preparar un plat diferent. De totes maneres no us penseu pas que es compliquen massa no, això sí, us puc dir que, en aquesta ocasió, a més de no ser un plat complicat, va ser ben econòmic, i per postres, segons la meva modesta opinió, els va quedar un plat d’allò més especial.

Bé, val més que comenci, doncs no m’agradaria pas que em veiessin teclejar l’ordinador amb els bigotis per explicar-vos aquesta recepta no sé pas que farien, jejeje. Li posaré per nom “Púding de macarrons amb pernil dolç i formatge” (Ains, els pernil.... ronyeu.... com m’agrada!!).

Els ingredients que van utilitzar van ser:

125 gr. de macarrons
100 gr. de pernil dolç
125 gr. de formatge
½ ceba
1 pebrot verd o vermell
200 gr. de tomàquet triturat
2 ous
1 iogurt natural
180 ml de crema de llet
Aigua
Oli d’oliva
Sal

Recordeu que, ells preparen totes les receptes per a dues persones, per tant, si sou més, i voleu fer aquesta recepta, us tocarà multiplicar, val?

Per començar, van posar una olla plena d’aigua amb sal al foc fins a bullir. Un cop va arribar al bull, hi van posar els macarrons i un raget d’oli. Els van deixar bullir uns 8 minuts, per seguidament escorre’ls i reservar-los.

Mentre el macarrons s’anaven fent, els meus amos van aprofitar per tallar la ceba i el pebrot a daus ben petits. Quan els van tenir tallats, els van posar en una paella amb un raig d’oli calent i els van deixar coure uns cinc minuts. Passat aquest temps, van afegir-hi el tomàquet i el pernil, ambdós convenientment tallats a daus, i ho van deixar tot cinc minuts més al foc, remenant-ho sovint.

Quan van tenir les verdures daurades, van afegir-hi els macarrons i els hi van deixar un parell de minuts, mentre els anaven remenant.

Passat aquest temps, van agafar un motlle apte pel forn i el van folrar amb paper de forn. A continuació, a la base del motlle van posar-hi una capa de macarrons. Una vegada tapada completament la base, van afegir-hi el formatge tallat a daus tot i distribuint-lo uniformement. Finalment, van cobrir el formatge estenent els macarrons restants.

En un bol, van posar-hi el iogurt, els ous, la crema de llet i un pessic de sal per, amb una batedora de varetes van batre-ho fins a no deixar-hi cap grumoll. Una vegada ho van aconseguir, van estendre-ho per sobre dels macarrons. Hmmm!!

Finalment, van posar el motlle al forn, que havien pre-escalfat prèviament. Van deixar-li uns 25 o 30 minuts a una temperatura de 180 graus.

Ah! Un petit consell: No us ho mengeu directament al sortir del forn, més que res, perquè vaig escoltar als meus amos dir que, aquests macarrons milloren molt quan estan tebis.

Estan de vici, us ho asseguro!!