dijous, 31 de març del 2011
Restaurante Ahoa - Vitoria-Gasteiz
dilluns, 14 de febrer del 2011
Pa de pessic
La veritat és que només a un dels meus amos li surt el pa de pessic genial, potser és per herència (a la seva mare també li surten... de vici), en canvi al meu altre esclau (ups, perdó... al meu altre amo) només li surt bé una cosa: menjar-se’l.... meh meh meh!!
Bé, potser que ja comença a ser hora que us expliqui la recepta, no?
Som-hi, encara que en aquestes alçades de post, estic totalment segur que ja sabeu que avui us explicaré: el pa de pessic.
Per prepara el pa de pessic, ells van separar els següents ingredients:
3 ous
225 gr. de farina (mesura: 3 vasos de iogurt)
150 gr. de sucre (mesura: 2 vasos de iogurt)
Oli (mesura: 1 vas de iogurt)
1 Iogurt natural
1 sobre de llevat (els meus amos utilitzen la “Royal”)
No us preocupeu que no patireu massa per fer aquesta recepta, doncs aquesta és la més fàcil que us he explicat fins avui. Només necessiteu un bol gran on barrejar tots els ingredients amb l’ajuda d’una batedora de varetes.
Una vegada ho hagueu fet, la massa ha de quedar totalment líquida i sense grumolls. Si es així, podeu posar-la al motllo que tingueu per casa i posar a pre-escalfar el forn a 180 graus.
Quan el forn va estar calent, van posar-hi el motllo amb la massa i el van deixar coure durant mitja hora.
Compte! Encara que no ho sembli, aquest pas és important, doncs la porta del ha d’estar tancada durant la mitja hora que dura la cocció. Si no ho feu, us quedarà un pa de pessic més pla que els pits de la Vicky Beckham (meh, meh, meh!!!). Només podeu comprovar si està cuit o no (amb l’ajuda d’un palet) una vegada passat el temps que os he indicat.
Si heu seguit els passos que us he explicat, el vostre pa de pessic tindrà una pinta tan bona o millor que la següent:

dissabte, 5 de febrer del 2011
Crema pastissera
Fa uns dies, mentre preparaven el seu particular tortell de reis, van intentar fer un altre dolç, la crema pastissera. Encara que fou el seu primer dia, la veritat és que no ho semblava pas. Ains, que bona! Espero poder-la gaudir sovint...
Per preparar la crema pastissera, van emprar els següents ingredients:
½ litre de llet
150 gr. de sucre
4 gemes d’ou
2 cullerades de “maicena” o farina de blat de moro
2 pells de llimona
1 rama de canyella
1 rama de vainilla (aquest ingredient és opcional)
Per començar, heu de posar a escalfar la llet en un caçó. Mentrestant, en un bol hi posareu el sucre i les gemes d’ou per barrejar-les bé. Quan el caçó comenci a prendre temperatura hi afegireu les pells de les llimones, la rama de canyella i la vainilla.
Ho heu de mantenir tot al foc fins que arrenqui a bullir. En aquest moment, cal baixar el foc, treure les pells i les rametes i deixar-ho a foc lent un parell de minuts més. Una vegada passat aquest temps, cal separar un cullerot de llet i afegir-lo al bol de les gemes per barrejar-ho tot molt bé.
Una vegada aconseguida una massa ben espessa, l’afegireu al foc amb la resta de la llet, i continuareu barrejant sense parar fins aconseguir una crema uniforme i sense grumolls.
Després, ells van treure el caçó del foc i van deixar refredar la crema. Una vegada la van tenir a temperatura ambient, van cobrir-la amb paper film (aquest ha de tocar la crema per evitar que s’hi formi crosta) i la van posar a la nevera.
Mireu quina pinta tenia unes hores després:
Potser en la següent foto, llueix una mica més...
A veure quan tornen a fer-la una altre vegada...
dissabte, 15 de gener del 2011
Sorbet de llimona al cava
Com ja sabreu, els postres no estan entre les seves especialitats culinàries, encara que, de tant en tant intenten fer-ne algun de nou i aconsegueixen quelcom certament sorprenent, com en aquesta ocasió.
Per cert, ja us avanço que a mi, l’olor a cava em desagrada profundament, així que, al seu moment vaig intentar obviar aquest petit detall i vaig posar tota la meva atenció en els passos per fer aquesta recepta. Vaig tenir sort doncs, una vegada vista la positiva reacció dels convidats que van tenir al sopar, m’he decidit explicar-vos-la. Es tracta d’un refrescant sorbet de llimona, al cava.
Els ingredients que van utilitzar foren els següents:
1 ampolla d’un bon cava brut
5 llimones
200 gr. de sucre
150 ml. d’aigua
Ja veieu que són molt pocs ingredients, així que, si voleu fer-la us espera un treball d’allò més senzill. Que no us ho creieu? Doncs anem bé! Bé, serà millor que a anem per feina (si ho voleu, es clar, meh meh meh!!)
El primer que van fer va ser esprémer les llimones, reservant la pell de dues d’elles per utilitzar-les més endavant. Per cert, si el suc no us queda net i clar, hauríeu de colar-lo, doncs resulta desagradable trobar-se llavors o filets dins d’un sorbet... Seguidament podeu posar el suc en un bol gran i ho reserveu.
En un segon pas, caldria preparar un almívar senzill.
Per fer-ho, posareu l’aigua al foc i li afegireu el sucre portant-ho tot a l’ebullició sense deixar ni un moment de remoure. En el moment que comenci a bullir, hi posareu la pell de les dues llimones que heu reservat abans, i ho deixareu tot un parell de minuts més al foc sense deixar de remoure. Passat aquest temps, cal apartar l’almívar del foc i deixar-lo refredar una mica.
Quan l’almívar estigui fred, arribarà l’hora de la barreja. En el bol on hi hagueu posat el suc, hi afegireu l’almívar i el cava i li donareu un parell de voltes amb el batedor de varetes, i com no, el posareu al congelador.
Què us ha semblat? Fàcil, no? Bé, abans d’acabar ja només us falta una petita cosa: paciència, doncs per aconseguir un bon sorbet, necessitareu unes 3 hores de congelador. Ah! Un darrer consell, més o menys cada hora, hauríeu de donar-li una remenadeta amb el batedor per evitar que es formi una crosta de gel.
A que té una pinta de primera?


Doncs es veu que de sabor encara és millor. Això sí, cal que aneu en compte ja que porta una bona quantitat de cava i no seria pas una bona opció acabar l’àpat amb un bon pedal, meh meh meh!!
dimarts, 21 de desembre del 2010
Tortell de reis
Per sort, aquestes festes porten amb elles un conjunt important de plats especials i clar, normalment els meus amos, cada any intenten fer algun d’aquests plats especials, i jo com no, ho gaudeixo i a sobre us ho explico, meh meh meh! En aquesta ocasió, l’elecció ha estat directament intentar un tortell de reis.
Per a fer aquesta recepta, ells van emprar els següents ingredients:
500 gr. de farina
50 gr. de llevat
120 ml. d’aigua
10 gr. de sal
75 gr. de margarina
2 ous
1 branca de vainilla
ratlladura d’una taronja
Fer aquesta recepta és molt fàcil, quasi podria resumir-vos-la amb: barregeu ben bé tots els ingredients en un bol abans de fer-ne una rosca i ficar-la al forn, però vaja, no seré tant dolent, meh meh meh!
Bé, abans de començar, els meus amos van preparat tots els ingredients i van buscar un bol el suficient gran com per poder-hi treballar còmodament. Una vegada ho van tenir tot, van posar tota la farina dins els bol tot fent-hi una muntanyeta. Seguidament, van fer-hi un forat, sí, ben bé, com si es tractés del cràter d’un volcà.
Després, poc a poc, van posar el llevat, l’aigua, la sal, els ous, la vainilla i la ratlladura de la llima dins el forat.
Una vegada van haver-hi afegit tots els ingredients, van començar el que per mi va esser el pas més divertit de la recepta: la barreja. Bé, per a mi va ser molt divertit, encara que per la seva cara em sembla que va ser una tasca un xic dura, ja que, van haver de barrejar amb les mans fins aconseguir una massa fina i uniforme.
Finalment, van afegir la margarina fosa i clar, una altra vegada a remenar... meh meh meh! Pobres!!
Una vegada van tenir això fet, van tapar la massa amb un drap i el van deixar reposar quasi una hora, fins que va haver doblat el seu volum.
Per últim, van fer una roda amb la massa i dins seu hi van amagar un parell de regalets (una fava i una figura). Seguidament van decorar el tortell (en aquesta ocasió, ells van utilitzar ametlles esmicolades, però també és possible fer-ho amb fruita confitada) i el van pintar amb ou batut.
Quan van tenir el tortell ben pintat, el van ficar al forn, que prèviament havien escalfat, i li van tenir uns 15 minuts a 180 graus.
Que us sembla la pinta que te? No és com els industrials, però la veritat és que el seu sabor era bastant millor.

De veritat, els va quedar de perles (a més, ben maco, no?)... amb aquelles fruites confitades, ains!!! Ben farcit de crema pastissera... de primera!! Encara me n’estic rellepant els bigotis.