dimarts, 6 de setembre de 2011

De tapes per Sevilla

Enveja dieu? No ho cregueu pas, encara que bé, potser una mica si…. Però és que aquest any, els meus amos s’han marcat un parell de sortides que ja m’haguessin agradat: el juliol se’n van anar a Madrid i el passat agost van agafar un avió i directes cap a Sevilla.

No creieu que tenen molta cara? Al final clar, un s’acaba preguntant: “I a mi, per que no se m’emporten enlloc?”... ains, amb el que m’agradaria descobrir mon... Crec que si m’ho tornen a fer una altra vegada, hauré de prendre represàlies, meh meh meh!!

Bé, la veritat és que tampoc em puc queixar gaire, doncs els pobres estan tenint un any d’allò més estrany, així que, suposo que van pensar que mereixien una nova escapada per desconnectar, i clar, van cercar una bona oferta, la van trobar i sense pensar-ho massa, es tirar a la piscina i a un servidor (el seu carinyós gatet) el van deixar a casa, sense viatge, sense tapes i sense ningú a qui esgarrapar.

Finalment van anar a Sevilla un divendres i van tornar a casa el diumenge. Només van estar fora dos dies, però pel que vaig veure a les seves cares, s’ho van passar d’allò més bé.

Encara que bé, en aquest racó es parla de cuina, no? Doncs no patiu que nos us explicaré res de monuments ni de coses així, des d’aquí us faré una petita ruta per les quatre o cinc cuines de Sevilla (és a dir, per les quatre o cinc tabernes, restaurants o bodegues) que aquests dos han conegut, que són:


“Bodega Santa Cruz”
Carrer Rodrigo Caro, 1
41004 Sevilla

Possiblement la taberna amb més personalitat d’entre les que han visitat els meus amos. Pintoresca, amb cambrers simpàtics, ambient andalús, antiga i... Què més se lo pot demanar? Ah, si!! Els meus amos van menjar allà un parell de vegades, i es veu que estava tot genial. Van tastar tapes de llom al whisky, pernil serrà de gla, “montadito de pringá”, albergínia amb mel, carn guisada, i no cregueu, totes elles ben baratetes (com a màxim 2.5 € per cada una), i a sobre, boníssimes!!

A més de per l’ambient que impregnaven els cambrers al local, el meus amos van quedar bocabadats amb la forma de presentar els comptes... ho feien escrivint el preu de les consu
micions sobra la barra amb un tros de guix. De veritat, imprescinble!!



“Restaurante La Almiranta”
Carrer Almirantazgo, 2
41001 Sevilla

Aquest modern restaurant està situat en ple centre de Sevilla, concretament en un carreró just al davant de la catedral. Als meus amos, el restaurant els va agafar completament per sorpresa, doncs és tan càlid i acollidor com la mateixa Sevilla però molt més modern (i per tant impersonal). Van menjar molt bé: croquetes casolanes, galtes de porc guisades, amanides, fregits, formatge de cabra amb una mermelada un xic especial, i un parell o tres més de tapes que sincerament ara no recordo, això sí, totes elles perfectament preparades i presentades com a petits plats de diseeny.

Si aneu de turisme per Sevilla, sense dubtes, penseu que a “La Almiranta” hi menjareu bé, i sense descompensar el pressupost.










"La moderna"
Carrer Mateos Gago, 7
41004 Sevilla

Aquest restaurant està situat en ple vial d’accés al Sevillà barri de Santa Cruz, just en la zona de restaurants més orientats al turisme estranger, tot i que, “La moderna” no ho és ben bé del tot, diguem que està a mig camí. Es tracta d’un lloc on s’hi menja bé, encara que li manca un xic de personalitat, ja que no està ni orientat al turista ni és un lloc per a la gent de casa. Els meus amos van sopar-hi en dues ocasions, i ben de gust (salmorejo, llom, mandonguilles, pernil, truita, llàgrimes de pollastre, etc.), tot i que, van detectar-hi algun que altre problema, el qual rau principalment en els cambrers del local, lents i a vegades, arrogants.


“Bar Santa Ana”
Carrer Pureza, 82
41010 Sevilla

Un altre dels descobriments dels meus amos, una autèntica taberna sevillana situada en ple cor del sevillà barri de Triana. És un d’aquells bars que es pot catalogar com a “de tota la vida”, però, buah!! Vaja tapes que serveixen. Pel que he pogut entendre als meus amos, estan de primera. Ells van provar les llàgrimes de pollastre i el pernil serrà (clar, amb la seva corresponent canyeta de cervesa fresca), i tot per uns miserables 6 euros. En serio, si teniu la intenció d’anar a Triana, aquesta petita taberna és totalment recomanable.



“Bodega Belmonte”
Carrer Mateos Gago, 24
41004 Sevilla

Pel que he pogut escoltar, sense dubtes aquest és el pitjor dels llocs on van estar. Està totalment orientat a turistes, fins i tot tenen traduïda la carta a l’anglès. Els cambrers són lents, poc agradables i per si no fos suficient, les tapes que van menjar estaven pitjor que justes (un gaspatxo de pot, una cua de toro… deixem-ho amb poc afortunada). D’aquest restaurant, els meus amos només en destaquen una petita excentricitat, els lavabos, els quals estan decorats amb... ejem... fotos gegants de toreros. Segons els meus amos, totalment prescindible.



Bé, com diu la celebre frase: “No hi són totes les que són, ni aquí hi ha totes les que hi són”, però per aquells seguidors meus (que algun hi haurà) que vulguin anar a Sevilla a tapejar, com a mínim tindran uns quants llocs on poder menjar bé i barat. Per part meva us dic que, si em deixen... per allà em veureu.... meh meh meh!!

2 comentaris:

  1. Meh, meh, meh!! No, las tapas se han acabado, aunque esos van más liados que la pata de un romano. A ver si les pillo pronto una receta para contarlo :)

    ResponElimina