Púding de macarrons amb pernil dolç i formatge

Ronyeu!! M’encanta quan ho fa... es fiquen a la cuina i comencen a preparar els ingredients per preparar un plat diferent. De totes maneres no us penseu pas que es compliquen massa no, això sí, us puc dir que, en aquesta ocasió, a més de no ser un plat complicat, va ser ben econòmic, i per postres, segons la meva modesta opinió, els va quedar un plat d’allò més especial.

Bé, val més que comenci, doncs no m’agradaria pas que em veiessin teclejar l’ordinador amb els bigotis per explicar-vos aquesta recepta no sé pas que farien, jejeje. Li posaré per nom “Púding de macarrons amb pernil dolç i formatge” (Ains, els pernil.... ronyeu.... com m’agrada!!).

Els ingredients que van utilitzar van ser:

125 gr. de macarrons
100 gr. de pernil dolç
125 gr. de formatge
½ ceba
1 pebrot verd o vermell
200 gr. de tomàquet triturat
2 ous
1 iogurt natural
180 ml de crema de llet
Aigua
Oli d’oliva
Sal

Recordeu que, ells preparen totes les receptes per a dues persones, per tant, si sou més, i voleu fer aquesta recepta, us tocarà multiplicar, val?

Per començar, van posar una olla plena d’aigua amb sal al foc fins a bullir. Un cop va arribar al bull, hi van posar els macarrons i un raget d’oli. Els van deixar bullir uns 8 minuts, per seguidament escorre’ls i reservar-los.

Mentre el macarrons s’anaven fent, els meus amos van aprofitar per tallar la ceba i el pebrot a daus ben petits. Quan els van tenir tallats, els van posar en una paella amb un raig d’oli calent i els van deixar coure uns cinc minuts. Passat aquest temps, van afegir-hi el tomàquet i el pernil, ambdós convenientment tallats a daus, i ho van deixar tot cinc minuts més al foc, remenant-ho sovint.

Quan van tenir les verdures daurades, van afegir-hi els macarrons i els hi van deixar un parell de minuts, mentre els anaven remenant.

Passat aquest temps, van agafar un motlle apte pel forn i el van folrar amb paper de forn. A continuació, a la base del motlle van posar-hi una capa de macarrons. Una vegada tapada completament la base, van afegir-hi el formatge tallat a daus tot i distribuint-lo uniformement. Finalment, van cobrir el formatge estenent els macarrons restants.

En un bol, van posar-hi el iogurt, els ous, la crema de llet i un pessic de sal per, amb una batedora de varetes van batre-ho fins a no deixar-hi cap grumoll. Una vegada ho van aconseguir, van estendre-ho per sobre dels macarrons. Hmmm!!

Finalment, van posar el motlle al forn, que havien pre-escalfat prèviament. Van deixar-li uns 25 o 30 minuts a una temperatura de 180 graus.

Ah! Un petit consell: No us ho mengeu directament al sortir del forn, més que res, perquè vaig escoltar als meus amos dir que, aquests macarrons milloren molt quan estan tebis.

Estan de vici, us ho asseguro!!

Cuixes de pollastre farcides amb verdures

Ara fa unes setmanes, els meus amos es van tornar a ficar a la cuina per intentar un altre dels seus plats especials, i ains! La veritat és que, quan van acabar-lo, tot el pis feia una oloreta que encara avui me n’estic rellepant els bigotis...

En aquesta ocasió, no van escollir ni marisc ni peix, l’escollit per fer el plat van esser unes cuixes de pollastre, però buah!! Res a envejar...

Els ingredients (per a dues persones), van ser:

2 cuixes de pollastre
½ carbassó
½ pebrot verd
½ pebrot vermell
½ ceba
Un tomàquet
1 dent d’all
4 xampinyons
Sal
Oli

Per començar van treure’ls-hi els ossos a les cuixes. Vosaltres si teniu un carnisser de confiança podeu demanar que us faci aquesta feina, sinó, em sembla que no us quedarà més remei que agafar el ganivet i sense por, començar a treure els ossos… com van fer els meus amos.

Per fer el farciment, van fer làmines i tallar el dent d’all, després, van posar-lo en una paella per enrossir-lo una mica. Seguidament, van tallar a daus ben petits el carbassó, el pebrot verd i els xampinyons abans de posar-los a la paella per coure’ls juntament a l'all.

Quan tot va estar ben cuit, van posar les verduretes a escórrer per evitar l’acumulació d’olis. Ja sabeu que l’oli és bo, però en la seva quantitat justa.

Després, van agafar les cuixes desossades i les van salpebrar. Quan les van tenir ben amanides, van anar posant sobre seu les verduretes i.... txa-txan!! El moment que ve ara és el que més m’agrada... van cosir les cuixes!. Ells volien utilitzar fil de cuina, però va resultar que no en tenien a casa, així que, van tancar les cuixes utilitzant escuradents.

Una vegada van estar tancades, van posar les cuixes en una safata apte pel forn que, una vegada pre-escalfat, va rebre la safata. Les van tenir uns 20 minuts a 180 graus. Passat aquest temps, van regar les cuixes amb un raig de vinagre i les van deixar al forn uns 5 minuts més.

Mentre s’acabaven de coure, van posar-se a preparar la salsa. Per fer-ho, van afegir a una paella amb un raig d’oli, el pebrot vermell, la ceba i el tomàquet (no cal dir-ho, talladets ben petits), i van deixar-ho al foc fins que tot, va estar ben fet. Seguidament, ho van passar tot per la batedora, per deixar la salsa ben fineta.

Bé, ja tan sols falta el petit detall de muntar el plat. Ells el van deixar així:



Ups!! Me n’oblidava, me, me, me!! Ells, a la presentació hi van afegir un petit detall: arròs basmati. Els va quedar de primera, o al menys, això és el que deien les seves cares....

Patxaran casolà

No sé que em diu que avui no us cansaré massa amb la recepta, encara que si us decidiu fer-la, potser que us doni moltes estones d’alegria, me, me, me!!

La qüestió és que, la recepta d’avui es molt curta. Bé, per dir-vos la veritat, la recepta d’avui és molt fàcil encara que, d’altre banda, és una mica més llarga a l’hora d’aconseguir els ingredients i rentar-los (a no ser, es clar, que tingueu un arbust d’aranyons al jardí, me, me, me !!!)

Bé, aniré per feina... Avui us explicaré com es pot fer l’autèntic patxaran casolà.

Aquests són els ingredients necessaris:

600 gr. d’aranyons.
¾ de litre d’anís dolç.
¼ de litre d’anís sec.
5 o 6 grans de cafè.
1/3 de branca de canyella.
Un tros de pell de llimona.

Os n’heu adonat? Espero que sí, doncs els ingredients que us acabo de llistar són per fer 1 litre de patxaran. Si en voleu 2, haureu de multiplicar tots els ingredients, en voleu 3, doncs a triplicar, i així, fins que us sigui necessari.

Bé, suposo que fins aquí, tot està més que clar, encara que suposo que us estareu preguntant: Com carai es fa el patxaran casolà?... doncs molt fàcil, mireu:

El primer que heu de fer es agenciar-vos una ampolla o bé una garrafa. Quan la tingueu, anireu ficant tots i cadascun dels ingredients que us he llistat abans. Una vegada fet això, es pot dir que ja heu finalitzat el procés de preparació del patxaran, ja que, només us faltarà tancar el recipient (ampolla, garrafa, etc.) i posar-la en un lloc fosc i allunyat de la llum directa del sol.

Ah! Quasi me n’oblido del més important: heu de deixar reposar el recipient amb l’anís i els aranyons uns quatre o cinc mesos abans de filtrar-lo i poder gaudir del vostre patxaran casolà.

Finalment, un cop filtrat, té un aspecte com el següent:





Per cert, compte amb el patxaran, ja que, normalment la darrera copa que es pren, és la més perillosa ;) me, me, me !!!

Canelons de verdures amb un toc de cansalada

Buah! Quan temps! feia quasi quatre mesos que no us explicava una recepta. Què malament! (si en tingués encara que fos una mica, em cauria la cara de vergonya però, nois... soc un gat... meh, meh, meh!).

Por sort, el passat cap de setmana, els meus amos es van posar a fer una recepta una mica original, i és clar, jo que soc un xafarder, allà estava per espiar-los (si, llastimosament només per espiar, ja sabeu la seva frase favorita per mi: “això no es menjar per a gatets...”).

Bé, la qüestió és que el diumenge passat, un darrera l’altre van anar preparant els ingredients necessaris per elaborar el plat que avui us explico. Aquests ingredients van ser:


8 plaques de caneló
100 gr. de carbassa
½ carbassó
½ ceba
½ pebrot verd
50 gr. de cansalada
1 cullerada de farina
Sal
Oli

Ah! I recordeu: ells son dos, i lògicament els ingredients que us acabo d’anomenar, són per a 2... després, no em vingueu amb responsabilitats, eh?

Bé, per començar van tallar tots els ingredients. Mentrestant, van posar al foc una paella amb una mica d’oli. Quan l’oli va estar calent, van posar-hi a coure la ceba i el pebrot verd. Uns cinc minuts després, van afegir-hi la carbassa, el carbassó i la cansalada, tot junt ho van deixar coure uns cinc minuts més. Pel que vaig poder veure, és important anar remenant de tant en tant, per evitar que es cremi i s’enganxi tot.

Mentrestant, van posar a bullir una olla amb aigua salada. Quan va arrencar a bullir li van afegir les plaques de caneló i les van deixar bullir. Ja sento no poder ser molt precís amb el temps de cocció, però cada marca te els seus temps, i no tinc ni idea de quina fareu servir, així que un consell: llegiu les instruccions del fabricant.

Mentre les plaques bullien, van preparar una beixamel no massa espessa. Com? Doncs, molt fàcil, com sempre, meh, meh, meh!!

Ains, que simpàtic que soc... bé, bromes a part, van preparar la beixamel així: van posar a escalfar una olla petita amb una mica d’oli. Quan va estar calent, va afegir-hi una mica de ceba tallada ben petita i van deixar que cristal•litzés, llavors van afegir-hi una cullerada de farina i van remenar-ho tot fins aconseguir una pasta homogènia. Sense perdre temps, quan van afegir-hi un vas de llet i van continuar removent una estona (aquest punt és molt important, doncs cal evitar la formació de grumolls) fins aconseguir la consistència desitjada.

Quan les plaques van estar preparades, les van refredar. Mentre, van afegir-hi una mica de beixamel a les verdures, i van remenar-les una mica.

Finalment, va arribar el moment que crec, és més divertit: omplir les plaques amb les verdures... ains! Com m’agrada tocar el menjar!

Bé, per últim, només els va faltar el toc definitiu, així que, sense pensar-ho massa, van posar els canelons al forn, i a gratinar que hi falta gent...

Els van quedar amb bona pinta, no?




Doncs jo us hi afegeixo un petit detall, eren molt més bons que macos.

Restaurant Baisakhi - Palma de Mallorca

No us enganyaré pas si us dic que, el que tenen els meus amos és morro, i el dels altres, només comèdia... Grrr!! Aquest estiu aquells dos se’n van anar de vacances a Mallorca, i a mi, com no, em van deixar al poble. Molt ben cuidat, però al poble. Ni platges paradisíaques, ni guiris, ni res... encara que, ara que hi penso, això últim tampoc és que m’importi molt... Guiris, puaj!!

El fet és que, entre platja i platja, excursió i excursió, es veu que, alguna cosa havien de menjar, i clar, els pobres no podien pas viure de franquícies, així que, van pensar que be es podrien permetre algun petit caprici per sopar i dit i fet, ho van fer. I jo, com que de xafarder en soc una estona, avui us explicaré el que els va semblar el restaurant escollit.

Tot i que els encanta Palma de Mallorca (de fet, els encanta tota l’illa), sembla que no coneixen molts restaurants que es puguin titllar d’”especials”, així que, a base de passejos amunt i avall pel passeig marítim de Palma, es van fixar en un restaurant certament curiós, amb pètals de rosa escampats per terra, molta gent al seu interior i, una intensa fragància a especies sortint per les seves finestres. El restaurant s’anomena “Baisakhi” i sí, per si algú ho dubta, és un hindú.

La primera sorpresa la van tenir a l’entrar ja que van ser rebuts i acompanyats a la taula pel propi Sr. Gupta (propietari i cap de cuina del restaurant). La taula perfectament il•luminada per un petit quinqué els esperava recoberta d’un mantell de pètals de rosa. Pocs minuts després, una de les cambreres se’ls va acostar i els va omplir les copes amb aigua i un fi vi negre, la qual cosa es va anar repetint al llarg de la vetllada, cada vegada que alguna de les copes es buidava.

La segons sorpresa va arribar al cap d’uns minuts (segons van dir, no van ser més de 2 o 3), quan se’ls va acostar el Sr. Gupta amb el primer plat i cinc caçons amb salsa... jejeje!!, quina pena que els va trencar l’encantament que tenien mentre observaven la decoració del local, jejeje!! L’home els va explicar de que es composava el plat i els va remarcar que anessin en compte amb dos dels caçons que els acabava de portar, doncs segons paraules pròpies, estaven prohibits. Dels altres tres caçons restants, en podien menjar sense preocupació.

Pel que he escoltat, ells van actuar com nens, ja que els va faltar escoltar la paraula “prohibides” per llançar-se a provar-les... jejeje... dies després, quan recordaven l’escena, em sembla que encara els cremava la llengua... jejeje
Si no recordo malament, el primer plat es composava d’un parell de mandonguilles de carn a l’estil kebab, un parell més de pollastre amb verdures, i dues més de les que, quant ho explicaven, ja no en recordaven la composició, encara que sí recordaven que els van encantar.

El segon plat els hi va portar a la taula el fill de propietari, va ser una pota de pollastre a la planxa amanida amb curri i coberta amb un mantell de rames de menta fresca. Fins aquell vespre no havien provat mai la menta fresca, però es veu que els va encantar i a sobre, els va refrescar una mica la boca traient-los el cremor de les salses “prohibides” (Passerells!!).

Després, els van portar l’autèntica “delicatesen” del menú, un conjunt de cinc petits cobres amb 5 curris especials acompanyats per un bon plat d’arròs basmati aromàtic i una selecció de masses de pa hindú per acompanyar. Els curris van ser:

• Pollastre el curri. Sí, pel nom sembla el que es pot trobar fins i tot precuinat, però es veu que el sabor era totalment diferent al que es pot trobar en altres llocs.
• Curri de porc senglar. Menys especial del que se li pot pressuposar pel nom. Tot i això, ells van deixar ben net el cofret.
• Curri de vedella. Suau i gustosa. Vaja, segons van dir, estava per sucar-hi pa.
• Plàtan al curri. Els va enamorar. Brutal combinació de dolçor amb espècies. Vaja, que es veu que quasi es van barallar per menjar-se el darrer bocí (No van deixar ni el de la vergonya!).
• Curri de cigrons. Sorprenent. Encara que estèticament no es cridava l’atenció, van acabar amb ell sense miraments.

I per acabar, com no, no podien faltar els postres, un fresc pastís de mango i un parell de llaminadures de coco, ah! I autèntic te hindú... no creieu que és un magnífic colofó per un sopar?

Com a curiositat, us explicaré que, a l’iniciar el sopar els van portar a la taula unes tovalloletes humides i ben calentes que els va permetre millorar la seva higiene (glups!). Com a contrapartida, a l’acabar el sopar, el fill de propietari els va mullar les mans... amb perfum de roses! I el que es millor segons ells: feia una olor meravellosa. (Puaj! Com odio que els meus amos em posin colònia!).

Tot per 32,90 Euros (IVA inclòs), ben mirat, quasi una ganga. No creieu?

Suposo que com a em va passar a mi al seu moment, us estranyarà un detall que us he explicat: els meus amos no van demanar cap plat! I és que, pel que van dir, el Baisakhi té la particularitat de no disposar de carta, és a dir, només disposen de menú degustació, el qual regularment van canviat, així que, si decidiu anar-hi, no espereu trobar-vos amb el menú que us he explicat, doncs segurament el senyor Gupta haurà preparat alguna cosa diferent.

Als meus amos els va agradar, tant per la decoració del local, com per l’exquisit tracte del servei, com evidentment per l’originalitat, presentació i sabor dels plats que els van servir. La nota global que van posar-li va ser d’un 8, és a dir, recomanable, sobretot per aquells que els agradi experimentar noves sensacions culinàries. Segurament ells repetiran.

Per si us interessa, us deixo les dades del restaurant, són:


Restaurant Baisakhi
Avinguda Gabriel Roca (Passeig Marítim), 8
07014 Palma de Mallorca

Telèfon: 971 736806